Generació perduda

M'agradaria compartir un punt de vista que tinc des de fa temps, sobre un tema que ens escau a tots; de ben segur ajudarà a canviar el xip i ser una mica més treballadors.

Em refereixo sobretot a aquell grup de gent nascuts als 80-90.  

Ens hem preguntat alguna vegada quina de les generacions es la que ho ha passat pitjor? Potser els nostres avis? Els nostres pares? Nosaltres?

La opinió més generalitzada que m’ha arribat és que al trobar-nos en el moment econòmic en el que ens trobem, la nostra generació ho passarà malament, desmotivats, sense timó, difícil situacions laborals, amb mals auguris de futur. Sovint es posen excuses sobre com es regien les coses abans: menys competitivitat per trobar feina tot i tindre pocs estudis.

Doncs no, anem equivocats si creiem que la pitjor generació es la nostra. 

Per lo menys nosaltres tenim llit i plat calent, podem estudiar i  allotjar-nos a casa fins a una edat abans impensable, si no hi ha més remei. 

Els nostres pares van haver de posar-se a treballar ben de joves, pocs varen tindre la oportunitat d'estudiar, ja que per necessitat havien d'ingressar diners a casa de la forma més ràpida possible. A més, van haver d’assolir més responsabilitat emancipant-se, formant una família i, ara, seguir cuidant-nos.

Pensem-hi, no se com seran les pròximes generacions, però abans de culpar a la societat, recapacitem una miqueta. Ja ningú ens regalarà res, som més ofertants per menys llocs de treball.

Preparem-nos, encaminem-nos i siguem una mica més emprenedors. O, malauradament, seguirem vivint amb els nostres pares...

Bones festes! 

26 de Desembre de 2.011