OPORTUNITATS

Sovint surto a córrer, em permet mirar, observar, analitzar, apilar comportaments y en definitiva, generalitzar.

Barcelona no és una ciutat pels runners, per molt que ho vulguem els que sortim a córrer un parell de cops per setmana, o per molt que ens ho vulguin vendre així. Allà on vagis tot es gris, per tant, difícilment se surt de la trama urbana.

En una d’aquestes, vaig poder veure com s’havia transformat un espai buit que des de fa uns anys no hi havia res. Si ja es difícil trobar a Barcelona un solar que no es consideri cosntruït, imagineu-vos quina classe de pecat mortal és desaprofitar-lo.

El buit en si ha ressuscitat com a pista de bàsquet. Fins aquí tot bé. Estreta i encaixonada, amb pinces, però prou polida, amb les línies ben delimitades i fins i tot una cantonada per a deixar-hi les motxilles.

No ens podem oblidar que som a Barcelona, i, degut a les respostes de microdelincuencia habituals, els llocs com aquests, així com parcs o passos privats, han de romandre tancats durant les hores més fosques.

Quina es la resposta d’un habitant d’aquesta ciutat quan, al vespre i amb les llums a tota potencia, la porta està tancada?

En aquests casos i en aquesta ciutat el que es sol fer es tallar d’arrel: fora llums i porta tancada.

Si fa o no fa es curiós. I dic curiós perquè en condicions normals, i, fins i tot amb la llum tancada, hi haurien nanos jugant-hi.